Amnistia Internacional posa la ferroviària basca CAF (Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles) al focus en el seu darrer informe sobre actors econòmics que sostenen l’ocupació israeliana. Afirmen que l’empresa guipuscoana “proporciona materials i serveis de transport” per al tramvia lleuger de Jerusalem (JLR), una xarxa que “connecta els assentaments il·legals israelians a Jerusalem Est ocupada entre si, així com amb Jerusalem Oest”.
L’organització assenyala que des de 2019 CAF ha estat clau en l’ampliació i manteniment de “l’empresa il·legal d’assentaments, l’ocupació i l’annexió de Jerusalem Est per part d’Israel”. En conseqüència, exigeix a la companyia “suspendre immediatament” el subministrament al JLR i no presentar-se a noves licitacions relacionades amb la xarxa, que a més d’integrar els assentaments a Israel, apunten des d’Amnistia que estarien vulnerant el dret internacional, inclòs l’article 49 del IV Conveni de Ginebra sobre trasllats forçosos i deportacions.
Arran de la denúncia d’Amnistia, CAF ha emès un comunicat expressant que el projecte “no vulnera els Drets Humans”, però tot i així no han pogut evitar la recent inclusió del seu nom a la “llista negra” de l’ONU.
CAF (Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles) és un dels grans fabricants europeus de material rodant i sistemes ferroviaris. A l’agost de 2019, el consorci TransJerusalem J-Net —participat per CAF i l’israeliana Shapir— va ser adjudicatari del projecte per construir i operar la Línia Verda del JLR i ampliar la Línia Vermella. El 2021 el consorci va prendre la concessió de la xarxa per 15 anys, substituint CityPass i assumint així l’expansió i el control del sistema.
El capital que sosté CAF: empleats, diners públics i Kutxabank-BBK
El mapa societari de l’empresa és crucial perquè actua com a suport financer de la seva activitat en territori ocupat i, per tant, condiciona responsabilitats i marges de decisió.
- A la seva fitxa oficial CAF identifica com a primer accionista Cartera Social, S.A. participada pels treballadors del grup, amb gairebé un quart del total. L’ONG manifesta haver-se posat en contacte amb la plantilla diverses vegades perquè exerceixin la seva influència a favor de l’abandonament del projecte.
Trabajadores de CAF detienen su actividad para denunciar que la empresa quiere construir un tranvía en Israel: pic.twitter.com/CyvUUHvAIA
— Gure bideoak (@GureBideoak) October 1, 2025
- També hi figuren Indumenta Pueri, S.L, propietària de l’empresa familiar de moda infantil Mayoral, amb poc més d’un 5%, i l’Institut Basc de Finances, entitat pública dependent del Govern Basc amb un 3%.
- L’entorn BBK/Kutxabank (Bilbao Bizkaia Kutxa Fundació Bancària (BBK) i Kutxabank, S.A.) suma posicions rellevants: la taula corporativa recull, entre altres dades, més d’un 13% vinculat a BBK i més d’un 10% a Kutxabank en diferents trams directe i indirecte.
Al seu torn, la Fundació BBK és propietària de més de la meitat de Kutxabank, és a dir, el grup BBK/Kutxabank no només impulsa programes socials i culturals a Biscaia, també té exposició accionarial en empreses industrials del territori, CAF entre elles. A l’abril, la Fundació BBK anunciava la previsió d’apujar gairebé un 50% la seva inversió en empreses, fins a arribar als 7.000 milions.
Veus incòmodes per a la filantropia cosmètica
A l’estiu, quan els festivals floreixien, el terratrèmol va sacsejar el panorama musical després de destapar-se el finançament del fons israelià KKR a macrofestivals com Sónar, Viña Rock, Resurrection Fest, Monegros, Arenal Sound, entre d’altres.
L’escàndol va evidenciar fins a quin punt el negoci cultural i de l’oci depèn, en massa ocasions, de capitals que arrosseguen vincles incòmodes amb l’ocupació i el negoci armamentístic.
El debat que es va obrir aleshores no apuntava només a uns pocs festivals concrets, sinó que assenyalava un problema de fons: la intersecció creixent entre indústria cultural i interessos financers globals que contribueixen a sostenir vulneracions de drets humans. El que en un primer moment es podría hever percebut com una sacsejada puntual va acabar confirmant-se com un patró generalitzat.
En aquest cas, el camí traçat ens porta fins a Kobetamendi. L’edició 2025 del Bilbao BBK Live es va celebrar el mes de juliol i la confirmació de Kneecap —trio de músics nord-irlandesos que es reiteren a pronunciar-se de manera explícita sobre el genocidi a Palestina— que va formar part de la campanya de comunicació de l’esdeveniment: “rap militant en gaèlic des d’Irlanda del Nord: KNEECAP alça la veu contra el genocidi a Palestina en el seu debut al Bilbao BBK Live […] Al Bilbao BBK Live sempre hi haurà espai per a les veus que incomoden, que qüestionen i que es neguen a callar”, anunciava el festival als seus canals oficials.
Com el seu nom indica, el BBK Live presenta la Fundació BBK com a partner estratègic del festival; és a dir, el promotor principal i marc del projecte. La capil·laritat de BBK a la societat biscaïna es filtra per les institucions culturals del territori, el Museu Guggenheim Bilbao acredita BBK com a Patró Estratègic des de 1997, amb presència al Comitè Executiu i Patronat.
Les accions benèfiques de la Fundació BBK dibuixen una presència constant a l’ecosistema basc, des de programes propis per mantenir actives les persones grans fins a iniciatives com BBK Bizi, un programa de caràcter pediàtric en col·laboració amb Vitalitas i l’Hospital Universitari de Cruces que ofereix allotjament temporal a famílies de nens i nenes ingressats que viuen fora de Biscaia o lluny de l’hospital.
Aquest mateix entramat —cultural i benèfic— conviu amb apostes financeres de gran abast que, com en el cas de CAF, projecten cap enfora una imatge molt diferent del que hi ha a les operatives econòmiques internes. Precisament és el que reitera Amnistia a l’informe, exigint accions tangibles que tanquin l’aixeta dels diners: l’organització fa una crida a “tots els Estats, institucions públiques i empreses perquè utilitzin la seva influència, entre altres coses, retirant de manera responsable les seves inversions i deixant d’adquirir béns i serveis de CAF”.
El reclam arriba amb la finalitat d’impedir que l’empresa “continuï subministrant béns i serveis a la xarxa de tren lleuger de Jerusalem”. La relatora Francesca Albanese ja feia menció de les implicacions de CAF com a empresa que s’estava enriquint amb l’ocupació a l’informe que va presentar a principis de juliol.
Boeing, el pont aeri de les bombes
Més enllà del panorama empresarial espanyol, l’informe d’Amnistia documenta l’ús de municions d’atac directe conjunt (JDAM) i bombes de petit diàmetre (SDB) GBU-39 fabricades per l’empresa nord-americana Boeing en atacs aeris a Gaza per part de l’exèrcit israelià, provocant desenes de civils morts, entre ells infants.
A la seva anàlisi de cadenes de subministrament, l’ONG recorda que, des de 2018, Boeing té amb Israel un acord de “procurement recíproc” pel qual el país preveu comprar productes militars per 10.000 milions de dòlars en la dècada i l’empresa invertirà 3.500 milions en nous negocis a Israel.
En paral·lel, Vueling, patrocinador del BBK Live i present a la programació urbana del festival amb el “Vueling Torres Isozaki” dins del circuit Bereziak, rebrà 50 Boeing 737 a partir de finals de 2026 i preveu la seva transició progressiva d’Airbus a Boeing.
A banda de Boeing, l’informe esmenta Lockheed Martin, Elbit, Rafael i IAI com a proveïdors armamentístics. En vigilància i infraestructura digital, Hikvision, Palantir i Corsight, i en comerç i inversions que sostenen els assentaments, HD Hyundai, Mekorot, Airbnb, Booking.com, Expedia i TripAdvisor.
Per a totes elles, Amnistia reclama la mateixa recepta: suspendre vendes i serveis, vetar la seva promoció i contractació pública i retirar de manera responsable les inversions fins que acreditin que no contribueixen ni estan directament vinculades a l’ocupació, l’apartheid o el genocidi.
