“You got my heartbeat racing, my body blazing (Fas que el meu pols s’acceleri / el meu cos cremant)… I feel the rush, addicted to your touch (sento l’ adrenalina / addicte al teu contacte)” Excitació, eufòria, lívid, suor. Inhibició. Troye Sivan, artista pop, retrata tota la voràgine de sensacions a la seva cançó “Rush”. El caràcter homoeròtic del tema dialoga amb el subtext al·lusiu al popper.
Travessat per un raig vermell imponent, com la cara de David Bowie, i embolicat en un color groc cridaner i intens, més intens que el propi líquid groguenc que conté el pot. 9ml pel small, 30ml pel XL, versió clàssica, versió súper, versió gold. Rush és la marca insígnia del popper, la droga tendència l’efecte de la qual dura el mateix que un Tik Tok. Obre el pot, tapa’l amb el dit quan no estiguis inhalant, que es perd el vapor. Tapa un orifici nasal i acosta el popper a l’altre, sense passar-te, que si no crema la pell. Inhala i torna a tapar. El vapor de nitrit d’amil entra al cos, s’envermelleix la cara i es produeix al cos una flamarada com la d’un fòsfor en encendre’s, i de la mateixa manera, tot seguit s’apaga. Durant uns segons aflora en un èxtasi que després s’evapora entre el no-res.
El còctel perfecte per a la cultura de la immediatesa
El nitrit d’amil, nom formal del popper, va començar comercialitzant-se en farmàcies com a tractament per a l’angina de pit per ser vasodilatador. Els efectes narcòtics que produïa inhalar el vapor del líquid van fer que aviat se li comencés a donar altres usos, i que a Londres la venda descontrolada acabés portant l’alarma de la Pharmaceutical Society a meitat dels setanta. Paral·lelament, als Estats Units, la vida nocturna feia olor de dissolvent de pintura: Rush prenia impuls amb la seva estratègia de màrqueting. La publicitat s’adreçava a revistes gais oa la cultura del cuir d’aquella època, com és el cas de la revista Drummer. Era un secret a veus que els compradors de Popper eren homes homosexuals, però mai no s’hi havia apel·lat al tema directament.
Sota el pretext de ser un “ambientador d’interiors” i altres tripijocs davant els ens reguladors sanitaris enrabiats, el popper va iniciar el seu pas als annals de la història. “Augmenta l’excitació sexual i relaxa els esfínters. Aquesta és la principal raó per la qual s’utilitza en l’ambient gai des dels anys setanta, quan va viure el seu major auge a les discoteques de Nova York, i posteriorment es va estendre a raves i festes”, explica un informe del Pla Nacional sobre Drogues.
L’estigma cap al sexe anal (i per conseqüència, cap a la comunitat gai) s’incrementa als noranta amb l’arribada del VIH. El desconeixement va fer de les seves, associant homes que tenen sexe amb homes (HSH), popper i malaltia sota el mateix focus criminalitzador: “al principi de l’epidèmia de la sida hi va haver certs estudis que van relacionar el poppers amb el desenvolupament del sarcoma de Kaposi ( un dels càncers definitoris de sida més prevalents). Tot i això, molts estudis posteriors han demostrat que aquestes associacions no estan basades en suficients evidències i, per tant, s’han desestimat”, explica un estudi del Grup de Treball sobre Tractaments del VIH.
El popper sempre ha tingut una gran càrrega simbòlica al voltant, però res al sexe no és patrimoni de ningú: ni les conductes, ni les pràctiques, ni l’ús de drogues. Sobre el popper, l’informe del Pla Nacional de Drogues puntualitza que “actualment és utilitzat també per heterosexuals, principalment pels seus efectes a l’esfera sexual”.
Circuit de Montmeló (Circuit de Barcelona-Catalunya). 10 de setembre de 2023. Se celebra a l’aire lliure ―al mateix lloc on fa uns mesos Verstappen va aconseguir la victòria del Gran Premi de F1― la primera edició d’un macrofestival que faria sold out.
― Fa olor de peus, ens movem?
― Què?
― Bé, com a pintura podrida, no ho sé, potser hem trepitjat merda, mireu les sabates, perquè em porta venint la flaire tota la nit.
― Crec que no és el que penses
[Es desfà la rotllana de xavals en cercle al costat]
― Hey, voleu?
“Cuando haces ‘pop’, no hay stop, hay un pesa’o, qué puto horror”, canta Ben Yart al seu tema “Popper”. La tornada de la cançó, res més lluny de la realitat: “Nos ofrecen Popper, nos ofrecen Popper”. L’adhesió al popper és com HerbaLife, qui en té, ofereix a qui sigui ―l’eufòria fa florir la solidaritat―. Com si el senyor Rush donés comissió per generar nous afiliats per alimentar una estafa piramidal. El popper té els ingredients que han cuinat la seva democratització: barat (per uns 8 euros tens un pot de 10ml) i accessible (pots comprar-lo en línia). També té els ingredients per haver-se convertit en tendència: és el col·locó ràpid, al moment, sense temps d’espera i sense prolongació, el còctel perfecte per a la cultura de la immediatesa.
Un vapor global que plana sobre el cel amb l’arribada de la nit
El popper com a tendència comporta resignificats, i és que els homes gais que acudien a aquestes farmàcies londinenques a mitjan setanta, ara són qualsevol perfil de persona afegint el nitrit a la cistella de la compra en línia al senyor Bezos. Els usos associats al chemsex s’han diluït: gran part dels consumidors són joves que simplement volen un xut de quelcom ràpid en una nit de gresca. “Notes com si et pugés tota la sang al cervell i la temperatura, de cop i volta tens com un bec d’eufòria”, explica A, un jove consumidor de popper en context d’oci nocturn. “Al moment et serveix per tirar endavant la festa, però l’efecte és curtíssim”, afegeix.
Sobre els efectes a curt termini, com podria ser l’endemà, no apunta cap patró específic més enllà de la mateixa ressaca de l’alcohol: “jo mai he notat res, encara que suposo que potser també depèn de les vegades que et fiquis durant la nit”, explica, afegint que coneix algú a qui normalment li produeix mal de cap. En aquesta línia, una altra jove consumidora de popper, explica que una vegada que va inhalar de manera molt repetida, l’endemà sentia com si constantment tingués ganes de defecar. “La gent se’l va ficant diverses vegades durant la nit per la sensació de plaer que et proporciona”, puntualitza A.
L’accessibilitat, immediatesa i manca de “conseqüències” –a diferència de, per exemple, la característica “baixona” associada al MDMA o la cocaïna– faciliten que es percebi com una cosa “tova”, i alhora fomenta la normalització. No obstant això, igual que tot allò presumptament innocu, el consum regular de nitrit d’amil té conseqüències a llarg termini com poden ser lesions neurològiques, depressió respiratòria, metahemoglobinèmia (un quadre de desoxigenació de la sang) i anèmia (destrucció de glòbuls vermells), com apunta el Servei Gallec de Salut.
El retorn del popper en forma de moda ―mai se’n va anar del tot―, l’esbudella de la seva primera funció, un vapor que circulava a l’endogàmia de les connexions del circuit queer, per passar a ser el protagonista de qualsevol pista de ball, a les mans de qualsevol persona. La seva dispersió el converteix en un vapor global que plana sobre el cel amb l’arribada de la nit. Per Adam Zmith, autor d’ “Inhalació Profunda: història del popper i futurs queer”, és més una qüestió del futur que del passat ―o del present―. Potser rau en la sensació que, durant el xut, tot és possible: “inhalem de les nostres ampolles perquè volem alliberar-nos dels nostres cossos […] el futur és en qui ens convertim en els pròxims quaranta-cinc segons“.
