El poeta català d’ascendència japonesa Jun Komura (Barcelona, 2002) conversa amb el periodista cultural José de Montfort sobre la seva obra poètica, les biblioteques barcelonines que més li agraden (i les que menys) i la seva relació amb elles, el seu passat com a llibreter i les seves lectures d’infantesa i adolescència.
Barceloní del barri del Clot, Komura s’ha criat entre dues cultures: la japonesa, de la família del seu pare, i la catalana, per part de la seva mare. Format en Filologia Catalana, Komura té una especial afinitat amb el barroc català, que ha influït en la seva creació poètica —una obra que, durant els primers anys, va ser una escriptura secreta. Amb la seva parella, el poeta manté una llibreta de correspondències on comparteixen les seves lectures, que s’intercanvien cada vegada que es veuen.
Komura també ens confessa un dels seus secrets: la cuina. L’escriptor no només és un bon cuiner, sinó que, a més, li agrada molt que li cuinin. I, en particular, si és un plat de cuina francesa, millor que millor.
Jun Komura, actualment, té temps per cuinar i ser feliç. I què més podríem demanar a la vida? Sí, una feina estable i un pis. Això és el que ens confessa Jun Komura en aquesta xerrada personal, on coneixem moltes intimitats del poeta: les seves pors, els seus desitjos i les seves il·lusions.
Una producció de Tinta Films S.L., basada en una idea de José de Montfort i Pere Ortín.
Agraïments: Biblioteca Gabriel García Márquez
