L’any 2026 es perfila com un moment clau per a la cultura a Catalunya i, especialment, a Barcelona, amb una agenda marcada per grans efemèrides, esdeveniments internacionals i una programació diversa que abasta arquitectura, música, cinema, literatura i cultura popular. Aquest desplegament cultural, però, conviu amb reptes estructurals que el sector arrossega des de fa anys, com la precarietat laboral, una finançament insuficient i la necessitat de models organitzatius més sostenibles.
Barcelona, un calendari cultural excepcional
Entre els principals fites de 2026 destaca el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, una efemèride que articularà exposicions, itineraris urbans i activitats divulgatives al voltant d’una de les figures més universals de l’arquitectura catalana. A aquesta celebració s’hi suma el 150è aniversari del naixement de Pau Casals, amb una programació musical i pedagògica que reivindica el seu llegat artístic i el seu compromís humanista.
Barcelona, a més, exercirà com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, una designació impulsada per la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes que convertirà la ciutat en un laboratori urbà a gran escala. Al llarg de l’any s’hi desplegaran centenars d’activitats —exposicions, congressos, debats i intervencions a l’espai públic— que situaran l’urbanisme, la sostenibilitat i la cohesió social al centre del debat cultural.
El sector audiovisual també tindrà un paper destacat. El febrer de 2026, el Gran Teatre del Liceu acollirà els Premis Gaudí del cinema català, mentre que Barcelona serà seu de la 40a edició dels Premis Goya, un retorn simbòlic de la gran gala del cinema espanyol a la capital catalana després de més de dues dècades.
Aquest calendari es completa amb cites ja consolidades com la Diada de Sant Jordi, la Setmana del Llibre en Català, la Fira Mediterrània de Manresa o els principals festivals de música i arts escèniques, que configuren un any culturalment intens i amb capacitat d’atreure públics diversos.
Precarietat i desequilibris estructurals
Malgrat aquest dinamisme, el sector cultural català continua afrontant problemes de fons. Tal com indica l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya 2024, elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), la precarietat laboral continua sent estructural.
Segons aquest document, un 23 % de les persones treballadores del sector cultural ingressen per sota del salari mínim, mentre que només un 35 % superen el salari mitjà. A més, un 40 % han de combinar diverses feines per garantir la seva sostenibilitat econòmica, un indicador clar de la fragilitat de l’ocupació cultural més enllà dels grans esdeveniments i pics d’activitat.
L’informe també assenyala la inestabilitat contractual, l’accés limitat als drets socials i els desequilibris territorials, amb una forta concentració de recursos i oportunitats a l’àrea metropolitana de Barcelona en detriment d’altres zones del país.
A això s’hi afegeix un finançament públic que, tot i haver experimentat increments en alguns àmbits, no sempre es tradueix en estabilitat a llarg termini per als projectes culturals, especialment els de menor dimensió.
Un altre dels dèficits detectats és la manca de dades sistematitzades i d’indicadors compartits, una carència que limita tant la planificació estratègica com la capacitat d’incidència política del sector.
El cooperativisme cultural com a alternativa
En aquest context, les cooperatives culturals es consoliden com un actor rellevant dins l’ecosistema creatiu català. Des d’àmbits com l’audiovisual, l’edició, les arts escèniques o la mediació cultural, aquestes organitzacions aposten per models basats en el treball col·lectiu, l’arrelament territorial i la cultura com a dret.
Tal com recull el document Reptes del sector cultural cooperatiu i objectius 2026–2027, elaborat per CulturaCoop —la sectorial de cultura de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya—, el cooperativisme cultural genera impactes que van més enllà de la producció artística: fomenta el treball digne, enforteix les xarxes comunitàries i contribueix a models econòmics alternatius.
No obstant això, el mateix informe de CulturaCoop adverteix de dificultats persistents, com la manca de mecanismes de finançament estables, els problemes per escalar projectes sense perdre cohesió interna i la necessitat de reforçar capacitats en gestió econòmica, comunicació i incidència política. El sector reclama, en aquest sentit, una major col·laboració públic-cooperativa i un reconeixement institucional acord amb la seva aportació social i cultural.
Més enllà de la celebració
L’any 2026 ofereix una oportunitat per reafirmar la centralitat de la cultura en la vida social i democràtica, però també per obrir un debat de fons sobre el model cultural que es vol construir a Catalunya. Més enllà de la visibilitat que aporten les grans efemèrides i esdeveniments, el repte serà convertir aquesta efervescència cultural en avenços estructurals que millorin les condicions de qui sosté el sector.
La clau no serà només omplir teatres, museus o places, sinó garantir un ecosistema cultural just, sostenible i divers, capaç de projectar-se més enllà de 2026 i de respondre a les necessitats reals de creadors, professionals i ciutadania.
