Entre hangars foscos, instal·lacions futuristes i un soundsystem a l’altura d’un festival de referència, el certamen ha celebrat una edició que ha congregat 12.000 persones en les seves dues jornades. Una limitació voluntària d’aforament, que va convertir la Fira en un oasi, allunyat de massificacions pròpies d’altres festivals, amb el so electrònic i la reflexió sobre un futur incert com a fil conductor.
L’oferta musical ha estat marcada per noms assentats en el panorama com Fennesz, Arca o Max Cooper al costat de grans nous reclams com Shygirl o underscores.
Encara que, abans d’arribar als escenaris, el recorregut travessa instal·lacions en la penombra dels grans pavellons de Plaça España.
Una reflexió sobre un futur incert
El que semblava una Silent Party —la nova moda millennial de ballar en grup pel carrer amb grans auriculars— , era un grup de gent veient un bosc artificial de fotons generant un paisatge natural entre flaixos verds (Bosc sintètic, Eyesberg). Un plantejament sobre la pèrdua de l’entorn natural en un context de col·lapse ecològic, oscil·lant entre la fascinació per la tecnologia i la nostàlgia per allò que ha desaparegut. La naturalesa també va ser protagonista en Quan ja no existeixin els humans (Manel Quintana + Flowers by Bornay), una reflexió posthumanista a partir d’una instal·lació que imaginava la regeneració d’un ecosistema sorgit de la hibridació entre restes orgàniques i infraestructures tecnològiques.
Altres instal·lacions plantejaven la creixent distància entre humans i el món natural (Nodèn, EINA); la imaginació d’òrgans adaptats a les escombraries de la mar (An Ecosystem of Excess, Pineda Yoldas) o la confusió que suposa transitar pel capitalisme modern a partir de pantalles i fragments inspirats en pintures occidentals amb una estètica glitch (Ananke: A Liturgy, IED Barcelona). L’espai construïa una aura hipnòtica fins que et topaves amb una ruleta per aconseguir una samarreta promocional d’un dels sponsors del festival.
Res va quedar en els marges
ML Buch va iniciar la primera jornada construint paisatges sonors delicats i immersius a través de guitarres i textures digitals. Una mística continguda i íntima, totalment contraposada a l’enèrgica Shygirl, una de les reines indiscutibles de la nit. L’artista anglesa va presentar Swallow!, una proposta que combina música electrònica, pop i pols club sense perdre el romanticisme que la caracteritza, l’aposta perfecta per a una cita romàntica en la pista de ball amb Woe com a banda sonora.
Arca era una de les actuacions més esperades de la nit, amb la presentació del seu primer àlbum XXXXX. Un xou indescriptible, fosc i contundent llançat al públic amb el factor sorprenent que la caracteritza. Una fusió de so, cos i tecnologia, al qual va recollir el guant per a tancar la nit Helena Hauff, amb un DJ set intens i visceral travessat per techno, electro, acid, EBM i industrial, amb la seva personal selecció de vinils. Una sessió directa i imprevisible per culminar una nit protagonitzada per dones.
La segona jornada la va marcar el doctor en biologia computacional Max Cooper. Una llarga sessió audiovisual on emergeix entre dues pantalles, amb una proposta indesxifrable que combina sons ambientals, techno i IDM. L’escenari principal el va aixecar underscores i el seu hyperpop caracteritzat per contrastos, estructures canviants i molta energia combinada amb la seva sensibilitat generacional.
L’energia no va decaure gràcies al directe d’alt impacte de Machine Girl. Una combinació perfecta que va barrejar punk, rave, metall i electrònica que van xocar contra el públic en una explosió sonora i física, i una estètica sense concessions. Del tancament es va encarregar la icònica dj g2g, amb un DJ set frenètic, divertit i imprevisible on va haver-hi de tot. Hardstyle, guaracha, nightcore, jersei, dubstep i referencies pop sense jerarquies. Una experiència que va convertir la pista de ball en una carrossa on cabien totes les lletres de l’abecedari.
Entre una gran diversitat de codis, sons i reflexions sobre un futur cada vegada més pròxim, el MIRA ha celebrat el seu quinzè aniversari amb l’actitud que caracteritza a un adolescent que no demana permís. En els temps morts, no es va veure el característic avassallament publicitari de la majoria de festivals. En el seu lloc es van llegir consignes a favor de la vaga general de l’11 de novembre, conscients de quin costat estaven i a quin públic congregaven.
