L’odi és percebut habitualment com un sentiment detestable, empobridor. Però, què hi ha darrere d’aquesta consideració? És possible veure’l d’una altra manera? Potser les persones que pateixen i són oprimides han de ser també les responsables de detenir l’espiral de l’odi responent amb temperança i educació?
Trending
- Allà on el desig desborda la norma: poètiques de l’erotisme dissident
- JOE SACCO: LA “VERITAT” (si existeix en el periodisme) NO ES DIBUIXA SOLA
- Respirar junts: la potència de la comunitat a Conspiração
- IAs: intel·ligències (gens) artificials
- Mística pop per a temps líquids
- Ocupar-se d’allò impensat
- C. Tangana i tu
- “La balsa” reescriu la memòria familiar
Dimarts, desembre 9
