L’odi és percebut habitualment com un sentiment detestable, empobridor. Però, què hi ha darrere d’aquesta consideració? És possible veure’l d’una altra manera? Potser les persones que pateixen i són oprimides han de ser també les responsables de detenir l’espiral de l’odi responent amb temperança i educació?
Trending
- Raye. L’esperança desbordada com a música
- El futur ja ha passat (i va començar el 1492)
- Amarga Navidad, aquells que estimen sense ocupar espai
- Projectar un planeta negre
- ‘Pillion’, el sadomasoquisme convertit en un relat íntim de por compartida
- Soeurs. La migració amb perspectiva de gènere
- Cultura esclava de l’algoritme
- “Una ranita en otoño…” un còmic contra l’antropocentrisme
Dimarts, abril 28
