El gallec Óliver Laxe se surt dels cànons com a director en la seva presència davant dels periodistes, amb una manera de parlar càlida i al mateix temps enigmàtica. Explica les seves referències cinematogràfiques i, a la seva vegada, s’estén sobre significats amagats. Així va ser la trobada en anglès amb altres cinc companys internacionals per la seva participació en competició al Festival de Canes 2025 amb Sirât (Premi del Jurat; estrena a les sales espanyoles el 6 de juny amb l’afegit de Trance en el desierto), una pel·lícula en l’Atles marroquí, amb Sergi López, un nen (Bruno Núñez) i cinc travallers que van de rave en rave.
Trending
- Soeurs. La migració amb perspectiva de gènere
- Cultura esclava de l’algoritme
- “Una ranita en otoño…” un còmic contra l’antropocentrisme
- I si la primavera…
- Rossa Cannina: punk dolç en punt d’ebullició
- Murs. Europa i el món tancats per dins
- Que ens salvi la cultura: artistes i politització en l’era de la incertesa
- La raó racista i els números
Dissabte, març 14
