El gallec Óliver Laxe se surt dels cànons com a director en la seva presència davant dels periodistes, amb una manera de parlar càlida i al mateix temps enigmàtica. Explica les seves referències cinematogràfiques i, a la seva vegada, s’estén sobre significats amagats. Així va ser la trobada en anglès amb altres cinc companys internacionals per la seva participació en competició al Festival de Canes 2025 amb Sirât (Premi del Jurat; estrena a les sales espanyoles el 6 de juny amb l’afegit de Trance en el desierto), una pel·lícula en l’Atles marroquí, amb Sergi López, un nen (Bruno Núñez) i cinc travallers que van de rave en rave.
Trending
- Les formes de la diferència a Sitges
- Durian Sukegawa i tot el que cap dins d’un dorayaki
- El principi i el final segons Lucrecia Martel
- Què va morir amb Guim Cifré?
- El dolor congelat: trencar el tabú del suïcidi a través de la narrativa gràfica
- Joan Brossa contra la mirada automàtica
- Lectures d’estiu per sortir del món (i tornar-hi)
- L’Odissea de Nolan. Homer cavalca les onades cap a l’Oest
Dimarts, octubre 27
