L’odi és percebut habitualment com un sentiment detestable, empobridor. Però, què hi ha darrere d’aquesta consideració? És possible veure’l d’una altra manera? Potser les persones que pateixen i són oprimides han de ser també les responsables de detenir l’espiral de l’odi responent amb temperança i educació?
Trending
- Soeurs. La migració amb perspectiva de gènere
- Cultura esclava de l’algoritme
- “Una ranita en otoño…” un còmic contra l’antropocentrisme
- I si la primavera…
- Rossa Cannina: punk dolç en punt d’ebullició
- Murs. Europa i el món tancats per dins
- Que ens salvi la cultura: artistes i politització en l’era de la incertesa
- La raó racista i els números
Dissabte, març 14
