El gallec Óliver Laxe se surt dels cànons com a director en la seva presència davant dels periodistes, amb una manera de parlar càlida i al mateix temps enigmàtica. Explica les seves referències cinematogràfiques i, a la seva vegada, s’estén sobre significats amagats. Així va ser la trobada en anglès amb altres cinc companys internacionals per la seva participació en competició al Festival de Canes 2025 amb Sirât (Premi del Jurat; estrena a les sales espanyoles el 6 de juny amb l’afegit de Trance en el desierto), una pel·lícula en l’Atles marroquí, amb Sergi López, un nen (Bruno Núñez) i cinc travallers que van de rave en rave.
Trending
- Primavera Sound 2026: crònica d’un festival amb batec propi
- ‘Fonda Encarnació’, una recerca escènica cuinada a foc lent
- Cel meu, infern teu. Estimar era (i és) un acte de resistència
- “Mi querida señorita” torna a sortir de l’armari
- Ash Sarkar: la batalla cultural d’una identitat sense classe
- FDIHA, l’escàndol de les identitats queer àrabs
- Francesca Albanese: la «pop star» de la diplomàcia ètica
- Pérez Siquier: la mirada en color d’un país en blanc i negre
Divendres, juny 12
