L’odi és percebut habitualment com un sentiment detestable, empobridor. Però, què hi ha darrere d’aquesta consideració? És possible veure’l d’una altra manera? Potser les persones que pateixen i són oprimides han de ser també les responsables de detenir l’espiral de l’odi responent amb temperança i educació?
Trending
- Les formes de la diferència a Sitges
- Durian Sukegawa i tot el que cap dins d’un dorayaki
- El principi i el final segons Lucrecia Martel
- Què va morir amb Guim Cifré?
- El dolor congelat: trencar el tabú del suïcidi a través de la narrativa gràfica
- Joan Brossa contra la mirada automàtica
- Lectures d’estiu per sortir del món (i tornar-hi)
- L’Odissea de Nolan. Homer cavalca les onades cap a l’Oest
Dimarts, octubre 27
