L’odi és percebut habitualment com un sentiment detestable, empobridor. Però, què hi ha darrere d’aquesta consideració? És possible veure’l d’una altra manera? Potser les persones que pateixen i són oprimides han de ser també les responsables de detenir l’espiral de l’odi responent amb temperança i educació?
Trending
- FDIHA, l’escàndol de les identitats queer àrabs
- Francesca Albanese: la «pop star» de la diplomàcia ètica
- Pérez Siquier: la mirada en color d’un país en blanc i negre
- Per què escoltar en Jonathan Richman? o El valor de desafinar
- Del peó de fàbrica al rider: Simone Weil i el treball
- Cine i conversa contra el ‘bullying’ i el risc de suïcidi
- Raye. L’esperança desbordada com a música
- El futur ja ha passat (i va començar el 1492)
Dijous, maig 21
