La temporada de festivals a Catalunya ha començat. Es tracta d’un dels punts marcats en el calendari per a molts i el punt àlgid per a la indústria musical.
Precisament el sector travessa “un moment de gran vitalitat”, encara que arrossega “fragilitats estructurals persistents”, segons apunta l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i dels arts 2025, elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i dels Arts (CoNCA). L’informe revela que la despesa dels catalans en oci i cultura en 2024 va ser de 6.659 milions d’euros, la qual cosa equival al 5,7% de la despesa total de les llars i que suposa un 35% més que l’any anterior. El document ressalta “l’efervescència artística, projecció internacional, l’increment dels públics i l’expansió d’equipaments”. Encara i així, estableix com a tasques pendents “la precarietat laboral, els desequilibris territorials, les desigualtats de gènere i diversitat, els conflictes de governança i transparència i el retrocés de l’ús social del català”, entre altres.
Barcelona, el centre del ‘gig tripping’
Però, encara i el creixement en la despesa en cultura dels catalans, continuen sent minoria en grans esdeveniments com el Primavera Sound. A una programació cada vegada més internacional se li suma un salvatge procés de gentrificació que viu la ciutat. Al costat de la popularització de macroesdeveniments culturals com a concerts i festivals crea un còctel cada vegada més excloent per als locals. Precisament la capital catalana és ja un dels punts preferents del mapa internacional per a aquesta mena d’esdeveniments.
La cultura, la gastronomia i una platja a la qual pots arribar amb metro han convertit a Barcelona en una ciutat on viatjar per a assistir a concerts està a l’ordre del dia
El turisme a la ciutat s’ha multiplicat per tres en 10 anys aconseguint els 26,1 milions de turistes, segons l’Observatori del Turisme de Barcelona. La capital catalana és la localització perfecta per a molts guiris que opten cada vegada més pels festivals com l’excusa per a una escapada express. La cultura, la gastronomia i una platja a la qual pots arribar amb metro han convertit a Barcelona en una ciutat on el ‘gig tripping’ (viatjar per a assistir a concerts) està a l’ordre del dia.
Festivals made in Barcelona
La marca Barcelona s’ha convertit en el denominador comú dels grans festivals catalans. Primavera Sound, el Sónar o el Cruïlla competeixen per erigir-se com el festival més barceloní, conscients que la marca de la ciutat és el llaç perfecte per al seu producte.
Però el segell barceloní en el moviment festivaler català no és una cosa nova, es remunta a trenta anys enrere. El Doctor Music Festival en Escalarre (Lleida) en 1996 es va convertir en una fita a l’ésser el primer gran macrofestival de música a l’aire lliure organitzat a Espanya i que va comptar amb grans noms com David Bowie.
Quatre anys després la unió de la música pop rock alternativa dels noranta amb referents com Joy Division, The Cure, el britpop i el grunge va donar com a resultat una primera edició del Primavera Sound en el Poble Espanyol amb un aforament d’unes 5.000 persones. En 2004 va fer el salt al Parc del Fòrum i va sofrir un creixement exponencial del format a partir del 2015, ajudat a pujar per la gentrificació de la ciutat, donant forma al que coneixem avui dia.
“Barcelona és campiona en turisme urbà i, això, sumat a l’excel·lència dels programadors i a unes infraestructures competitives, posicionen la música com un factor pel qual apostar per a continuar apuntant al turisme de qualitat”, explica Mateu Hernández, director general de Turisme de Barcelona. “Ha generat una indústria local i uns festivals propis, com el Primavera Sound i el Sónar, que són referents internacionals i que no competeixen amb l’oferta local, sinó amb la global”, afegeix Hernández. Jugar a atreure públic d’altres països “fa que l’exigència dels programadors sigui més alta i que l’oferta sigui millor”.
Més d’un 60% de públic internacional
Les dades ho confirmen. La 24ª edició del Primavera Sound va donar el tret de sortida a una de les èpoques favorites per a molts. El festival, encara que no va arribar al ple absolut per culpa d’una ofegada primera jornada, va aconseguir els 287.000 assistents, amb un 62% de públic internacional. Les cancel·lacions (caps de cartell com Massive Attack, Doja Cat o Badgyal) de la primera jornada van obligar l’organització a retornar l’import de 15.000 entrades. Una edició “transversal i intergeneracional”, segons el codirector Alfonso Lanza, que va combinar a clàssics com The Cure, The xx o Gorillaz i noves estrelles com Addison Rau, PinkPantheress o el concert sorpresa d’Olivia Rodrigo.
Però, la procedència del públic acaba influint en la confecció del cartell? Segons Llança, els factors són molts i variats i l’elecció es fa “artista per artista”. Un altre dels elements és el preu, que en el cas del Primavera Sound ha passat dels 245 euros pels tres dies en 2022 a 350 euros en 2026.
Nova etapa per al Sónar
Al Primavera Sound li pren el relleu el Sónar amb la seva 33a edició, que ha tancat amb 150000 assistents. El festival, nascut des del club alternatiu de l’electrònica, ha estat històricament un focus mundial en l’experimentació del so electrònic.
Amb un canvi en la direcció, ara en mans de François Jozic que també dirigeix paral·lelament el Brunch Electronik, l’edició d’enguany ha tingut més de 100 actuacions, una ambiciosa proposta immersiva que combina música, tecnologia, art digital i innovació i un canvi en el format, unificant la programació diürna i nocturna. El públic internacional gira de mitjana entorn a un 32%, similar al percentatge de l’edició de l’any passat, mentre que el públic local, que sol decidir a últim moment, s’estima que representa un 65%.
Les vinculacions amb el fons proisraelià KKR i una tèbia resposta de la direcció davant el genocidi l’any passat van suposar una onada de cancel·lacions i una crisi reputacional que es va emportar per davant als creadors del festival.
L’edició d’enguany té molts ulls damunt, pendents que l’esdeveniment electrònic referent en el món no es converteixi en un Brunch Electronik. Per a reforçar la seva identitat ha comptat amb sis escenaris simultanis i un cartell amb grans reclams com la mítica banda britànica The Prodigy, el raper londinenc Skepta i figures destacades de l’escena electrònica internacional com Charlotte de Witte, Amelie Lens i Chris Stussy.
Paral·lelament, han actuat artistes com Cabaret Voltaire, Kelis, WhoMadeWho, Modeselektor i Speedy J amb el seu projecte immersiu STOOR Live en format 360 graus. A més d’un line up internacional, el Sónar 2026 compta amb artistes nacionals com Metrika, Alba Franch, la Sofy o Mercè.
El festival reafirma el seu compromís amb la innovació electrònica amb instal·lacions immersives i una edició del Sónar+D que busca reflexionar sobre la relació que tenim amb la intel·ligència artificial, la hiperconectividad i la transformació digital amb una trobada a la Llotja de Mar que ha reunit artistes, investigadors, tecnòlegs, músics i pensadors d’un programa multidisciplinari.
El Cruïlla presum d’un ple català en el seu públic
El triangle dels grans festivals catalans el tancarà el Cruïlla amb la seva 16ª edició que se celebrarà del 8 a l’11 de juliol sota el lema “Cruïlla és casa” buscant abanderar-se de ser el festival més barceloní de tots els grans festivals en tenir gairebé un 100% del seu públic català.
“Barcelona és casa, el públic és local i volem mostrar el millor d’una ciutat que s’identifica amb la col·laboració i la creativitat”, va afirmar el director del certamen, Jordi Herreruela.
Encara que el format aposta per una major proximitat amb el públic local, en la seva edició d’enguany no renúncia a un cartell internacional encapçalat per David Byrne, The Pixies i Halsey, al qual se sumen The Black Crowes, Sidonie, Garbage o Renée Rapp. Encara i així, no faltaran noms de l’escena catalana i estatal com Els Pets, Zahara, Rigoberta Bandini i La Ludwig Band. En la seva última edició va comptar amb unes 76.000 persones, consolidant un model que segons Herreruela pretén allunyar-se dels macrofestivals per a reivindicar-se com una festa major.
I és que al marge de les diferències de model, la marca Barcelona continua sent el gran actiu dels grans festivals catalans conscients que tant per a un públic local com internacional és el segell guanyador.
