Burpees a les 5 de la matinada, dutxes d’aigua freda, desenvolupament personal, músculs dopats, Lamborghinis (o, com ell els anomena, amb afecte, lambos), mansions, vaixells i dones (que són per a ell un producte més de la seva noció de l’èxit). Els “panzas” i “mileuristes” viuen a Matrix per a Amadeo Llados, un guru que basa el seu model de negoci a ser coach fitness en línia, on ven una experiència: la seva mentalitat i estil de vida. Les xarxes socials estan plenes de, majoritàriament, homes que parlen de disciplina i de “seguir el camí” per “escapar del sistema”. L’escola de Llados, anomenada Tu1millon, reuneix joves que peregrinen ―els que més paguen― a Miami, la seva Lourdes particular: la mansió del líder suprem que els promet ser milionaris, més encara, els promet que “arribaran a ser l’home que volen ser”.
Amb una irradiació de la masculinitat més tòxica ―i fràgil alhora― el discurs de Llados enganxa els qui van a la recerca del mite de la virilitat perduda, de l’“home fet a si mateix”: “Llados no representa més que la darrera excrescència d’una reacció d’homes neomasclistes com Jordan Peterson o Andrew Tate, que s’han colat pel forat obert entre un patriarcat que no acaba de morir i un feminisme que no acaba de néixer”, analitza sobre el personatge el filòsof Adrià Porta. De perfil histriònic i amb una mena de síndrome del salvador, arriba amb un missatge per fer que la gent “desperti”. A través de xarxes socials, les imatges d’una vida de luxes fa que els reclutats funcionin com una mena de franquiciats que mostren aquest mateix nivell de vida per reclutar més clients, amb l’element Llados com a centralitzador.
Un dels seus seguidors més joves amb repercussió ―un menor de 16 anys―, explica al seu canal de YouTube que vol deixar l’escola perquè no hi aprèn res, que quan arriba a classe, ell ja ha fet dues hores de desenvolupament personal que li aporten molt més. Un altre dels adeptes que té més abast, que es va fer viral en sortir en un reportatge d’Equipo de Investigación (La Sexta), explica sense embuts que s’ha canviat de casa i que ha tallat la relació amb tot el seu entorn, família i amics. Amb la promesa de ser milionari, treballa com a caixer i diu que “se la suen els diners”, mentre inverteix grans quantitats en els cursos de Llados i confia en el procés que el portarà al suposat anhelat primer milió.
“Fer burpees no genera diners, fer burpees genera l’home que generarà diners”, és una de les frases de Llados per justificar que els seus alumnes, efectivament, no es facin milionaris ―de fet, que fins i tot s’endeutin: un seguidor es va fer viral per explicar que es disposava a pagar la compra i van denegar-li la targeta.
Patrons psicològics comuns dels reclutats
El comportament sectari té uns patrons que poden remetre al cas Llados, un d’ells, la joventut dels reclutats. Segons un article de la revista Papeles del psicólogo, els joves són més vulnerables a aquest tipus de discursos ja que “quan el subjecte encara està en les fases evolutives de construcció, definició o estabilització de la seva identitat personal enfront de la dels seus educadors o iguals, és més receptiu a tota mena d’alternatives de conducta i, especialment, a aquelles opcions que facilitin un tret diferenciador clar i ràpid”. Altres característiques comunes que tenen els seguidors del guru fitness són el moment de crisi ―és fàcil trobar testimonis que diuen coses com ara “estava perdut fins que vaig trobar en Llados” o, fins i tot, el cas d’un home que explica que prenia pastilles per a l’ansietat i que, des que és als cursos, ho ha deixat perquè “no li calen”―. El “reclutador” com a element a idolatrar és un factor clau que també es dona en aquest cas, sobretot amb el seu caràcter proper cap als seus alumnes ―a la vegada que agressiu en algunes de les seves classes, justificant aquest comportament com a necessari perquè els alumnes progressin―, cosa que els fa sentir part del projecte del “líder”.
Comprar fum, vendre fum
Una de les preguntes més recurrents és quin és el producte que ven en Llados. Són cursos que, en realitat, no ofereixen res de tangible: “mentoria en viu cada dissabte. Crea l’home que admires i respectes. Escapa del sistema com a coach online. Canvia el teu entorn. Aprèn el mindset milionari”. Aquests són alguns dels mòduls que ofereix al seu curs Tu1Millon, que té el mòdic preu de 1800 euros. El suposat camí per ser un home d’èxit, milionari, té com a preu milers d’euros en diferents formacions.
Els esquemes Ponzi es basen en la promesa d’alts rendiments per als qui decideixin invertir. Els riscos baixos i la gran rendibilitat són les claus per persuadir fàcilment les persones, però també entren en joc, en molts casos, tàctiques de discurs emocional per manipular i captar nous membres. Els interessos generats pel capital dipositat o prestat es paguen amb els diners aportats per nous inversors, per la qual cosa parlaríem d’un model d’estafa molt semblant al piramidal. “El sistema funciona només si la quantitat de noves víctimes creix. En aquest frau hi ha sempre un ‘centralitzador’ de víctimes que hi interactua directament”, explica sobre el sistema l’Association of Certified Fraud Examiners (ACFE).
En un esquema piramidal, els participants recluten nous membres i paguen una tarifa que va directament als que estan a dalt. En un esquema Ponzi, els inversors lliuren els seus diners a l’estafador, que promet retorns que en realitat són pagats amb els diners de nous inversors en lloc de guanys legítims. Mentre que a l’esquema piramidal els diners pugen a través de l’estructura, al Ponzi els diners flueixen lateralment entre els inversors, mantenint estructures de funcionament molt semblants.
Des de fa gaire bé mig segle está en funcionament Herbalife, una empresa que es defineix com a “màrqueting multinivell que desenvolupa, promociona i ven productes relacionats amb la nutrició” ―especialment de “dietes per perdre pes”―. En aquesta dinàmica corporativa, la venda funciona mitjançant individus reclutats per ser “distribuïdors independents”. Ara bé, el sistema de màrqueting multinivell es basa en el fet que els distribuïdors poden guanyar comissions no només per les seves pròpies vendes, sinó també per les vendes generades pels distribuïdors que recluten i els distribuïdors que són als nivells inferiors (és a dir, com esmentava l’ACFE, “el sistema funciona només si creix la quantitat de víctimes noves”).
Al voltant del 2022 va sortir el cas de IM Academy, l’entramat fraudulent vestit d’“acadèmia Forex” que va investigar el periodista Carles Tamayo en diversos capítols del seu canal de YouTube i que va acabar amb detencions dels líders de la xarxa. Com relaten alguns exparticipants, molts menors van arribar a gastar els seus diners en aquest sistema piramidal, que va esdevenir conversa recurrent entre els adolescents, als instituts. Com explica un: “potser no et refies d’un desconegut, però si el projecte te’l ven un amic, és diferent”. La febre de les criptomonedes i el Forex Trading va ser en aquest cas el “producte a la venda”, vídeos de gurus amb una vida ostentosa que convidaven milers de persones a comprar els seus cursos. Una imatge que recorda l’afaitapagesos de moda, Amadeo Llados. Una imatge recurrent entre les estafes piramidals que pretenen oferir una via d’escapament a totes aquelles persones que, per diferents circumstàncies personals, piquin l’ham.
