L’obra de Carlos Pérez Siquier comença als marges. Potser és precisament aquí on rau el seu sentit: és l’únic lloc…
Trending
- Les formes de la diferència a Sitges
- Durian Sukegawa i tot el que cap dins d’un dorayaki
- El principi i el final segons Lucrecia Martel
- Què va morir amb Guim Cifré?
- El dolor congelat: trencar el tabú del suïcidi a través de la narrativa gràfica
- Joan Brossa contra la mirada automàtica
- Lectures d’estiu per sortir del món (i tornar-hi)
- L’Odissea de Nolan. Homer cavalca les onades cap a l’Oest
Dijous, octubre 22
