El gallec Óliver Laxe se surt dels cànons com a director en la seva presència davant dels periodistes, amb una manera de parlar càlida i al mateix temps enigmàtica. Explica les seves referències cinematogràfiques i, a la seva vegada, s’estén sobre significats amagats. Així va ser la trobada en anglès amb altres cinc companys internacionals per la seva participació en competició al Festival de Canes 2025 amb Sirât (Premi del Jurat; estrena a les sales espanyoles el 6 de juny amb l’afegit de Trance en el desierto), una pel·lícula en l’Atles marroquí, amb Sergi López, un nen (Bruno Núñez) i cinc travallers que van de rave en rave.
Trending
- Raye. L’esperança desbordada com a música
- El futur ja ha passat (i va començar el 1492)
- Amarga Navidad, aquells que estimen sense ocupar espai
- Projectar un planeta negre
- ‘Pillion’, el sadomasoquisme convertit en un relat íntim de por compartida
- Soeurs. La migració amb perspectiva de gènere
- Cultura esclava de l’algoritme
- “Una ranita en otoño…” un còmic contra l’antropocentrisme
Dimarts, abril 28
