Rosalía i C.Tangana son dues figures clau per entendre com ha canviat el panorama musical espanyol en els últims anys.
Tots dos han dialogat amb la tradició, el pop, l’urbà des de llocs molt diferents, però amb una ambició compartida: explorar més enllà dels limits preestablerts. En aquest videopodcast conversem sobre les seves trajectòries i sobre l’impacte cultural que han tingut dins i fora del país.
Amb aquest capítol arranquem amb la secció de videopodcast del Culturæs. Un nou format amb què obrim espai a converses pausades sobre música, cultura i creació contemporània.
Posem el focus en Rosalía i C. Tangana com a dues cares d’un mateix moment cultural. Pots veure el videopodcast complet aquí:
La periodista Laura Casamitjana planteja com Rosalía busca un projecte artístic en transformació constant. Des de la reinterpretació del flamenc a El mal querer fins a l’univers fragmentari i radical de Motomami, la seva trajectòria s’ha caracteritzat pel risc i per una voluntat clara de no acomodar-se.
Amb LUX, el seu darrer treball, apareix un nou desplaçament estètic: una aposta per sons orquestrals, corals i una simbologia més espiritual, que connecta amb una necessitat de sentit i pausa en un context cultural accelerat i saturat.
José de Montfort, coautor de “C.Tangana. Del rap crudo a la alfombra roja” (Libros del Kultrum), analitza el paper de C.Tangana com una figura central dins del pop i la música urbana espanyola.
El madrileny és expert en reinterpretar la tradició —copla, rumba, bolero o cançó melòdica— des d’un llenguatge contemporani i accessible, així com la seva habilitat per construir relat, personatge i imaginari col·lectiu.
Tangana ha sabut connectar amb el gran públic sense renunciar a una mirada autoral, convertint-se en una peça clau per entendre l’evolució recent de la música popular nacional.
Amb la conversa moderada pel coordinador del mitjà, Pere Ortín, fiquem sobre la taula dues maneres diferents d’entendre la relació entre tradició i modernitat.
D’una banda, Rosalía com a artista que empeny el pop cap a territoris més experimentals i simbòlics.
De l’altra, C. Tangana com a articulador d’un relat popular que connecta arrel, indústria i identitat contemporània.
Dos camins diferents que ajuden a explicar el moment cultural actual.
